Un concert escenificat celebra els 250 anys de Beethoven

La Fundació La Caixa celebra el 250è aniversari del naixement del compositor Ludwig van Beethoven amb el llançament dimecres a l'Àgora de CaixaForum d'un concert escenificat que fon la vida i l'obra del músic de Bonn. Beethoven 250 és un “concert biogràfic” amb direcció musical de Josep Pons. A l'escenari hi haurà una orquestra amb 58 músics, un cor de 48 cantants i tres actors, que narren la vida de l'artista.

La iniciativa, commemorativa i de clara vocació pedagògica, segons els seus organitzadors, s'emmarca “en el ferm compromís de la Fundació La Caixa per la divulgació de la cultura”, especialment en la conjuntura actual, en la qual la pandèmia i la crisi que ha provocat han afectat molt el sector.

“En un moment en què no podem celebrar el Nadal com ens agradaria, la Fundació ha volgut compartir amb tothom un concert molt especial, per contribuir al benestar de les persones a través de la música”, afirma la directora de l'entitat, Elisa Durán.

Per la seva banda, el director del concert i de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Josep Pons, recalca que la figura de Beethoven “continua sacsejant, emocionant i sent d'absoluta actualitat”. I afegeix: “Beethoven ens continua sorprenent perquè parla de valors universals. Al centre de la seva obra hi ha l'ésser humà”.

Produït per la Fundació La Caixa, realitzat per Igor Cortadellas i gravat per Igor Studio, el concert commemoratiu traça un recorregut per diferents episodis i detalls de la vida de Ludwig van Beethoven (Bonn, Alemanya, 1770 - Viena, Àustria, 1827) i contextualitza algunes de les seves obres més rellevants, com la Cinquena simfonia, la Novena, la Pastoral o Clar de lluna, entre d'altres. El repertori s'inicia amb la tragèdia Egmont, peça basada en el llibre homònim de Goethe i una composició que transmet l'esperit lluitador de l'artista i situa l'espectador davant d'un compositor que va fer de la llibertat el seu paradigma vital.

També al començament es mostren els inicis del compositor, els seus ideals, les seves dificultats, el trasllat a Viena, els duets de piano de l'època i el virtuosisme. Més endavant s'indaga l'admiració de Beethoven per la natura, i els problemes auditius, font de les pitjors pors del compositor.

Finalment, s'explica l'esperit rebel i de superació del geni, el triomf i la prosperitat, amb el Concert per a piano número 5 ‘Emperador’, i la celebració de la fraternitat amb el quart moviment de la Novena simfonia i l'Himne a l'alegria.