_
_
_
_
_

Josep Cusí, fidel amic del rei emèrit i guardià dels seus secrets

L'armador és una de la persones més properes a Joan Carles, amb qui té un tracte familiar. El seu nom s'ha relacionat ara amb la lluna de mel de Felip VI i Letícia

Cristian Segura
El rei Joan Carles amb l'armador Josep Cusí, a bord del 'Bribón'.
El rei Joan Carles amb l'armador Josep Cusí, a bord del 'Bribón'.BALLESTEROS / EFE

Els amics de veritat es reconeixen en els moments difícils. És el cas de Josep Cusí, que manté una estreta amistat amb Joan Carles I des de fa gairebé mig segle malgrat les polèmiques de tota mena que persegueixen el rei emèrit. Joan Carles va trobar en aquest inversor català un company discret, fidel i aficionat a l'esport, com ell. Cusí (Barcelona, 1934) ha sigut l'armador dels seus vaixells de regates i també un suport quan la família reial ho ha necessitat. Un d'aquests favors va ser el presumpte finançament de la meitat de la lluna de mel dels reis Felip i Letícia el 2004. El diari The Telegraph va revelar aquesta setmana que Cusí va pagar prop de 270.000 dòlars [238.000 euros] del viatge nupcial dels actuals Reis d'Espanya; l'altra meitat la va pagar Joan Carles I. Cusí s'ha prodigat en favors a la Corona. No només va ser l'armador dels 15 velers Bribón amb què el rei emèrit ha competit, sinó que també és el propietari de Somni, el iot amb què la família reial ha navegat a les sortides estiuenques de Mallorca.

Más información
“Equivocat”, però aforat

El seu últim servei a Joan Carles és el veler Ian, que Cusí va adquirir el 2015 amb un altre amic íntim del rei emèrit, Pedro Campos, nebot de l'expresident del Govern Leopoldo Calvo-Sotelo. És a les Rías Baixas, a prop de la llar de Campos, on Joan Carles ha solcat aquests últims anys la costa gallega amb l’Ian, una embarcació botada el 1929 que va ser triada perquè pel seu disseny estret i pel fet que el timoner es mantingui assegut obligatòriament era idoni pels problemes de salut del patró reial.

Cusí ha donat suport a la família reial sempre que ha pogut. El 2018, trencant la seva discreció tradicional, va parlar davant dels mitjans de comunicació per defensar la bona relació entre les reines Letícia i Sofia. Les declaracions de Cusí es van produir durant la festa d'inauguració de la fundació Elena Barraquer, de la prestigiosa família d'oftalmòlegs de Barcelona. L'esposa de Cusí, Inés Muiños, és filla d'Alfredo Muiños, que va ser un dels metges més reconeguts de la clínica Barraquer. Muiños i Cusí van ser una de les parelles protagonistes de la vetllada al costat de noms com el del fundador de la multinacional de moda Mango, Isak Andic, la dissenyadora Purificación García o el premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa. Contactada per aquest diari, Muiños afirma que el seu marit no vol aportar més detalls sobre la seva vida personal més enllà “del que s'ha publicat àmpliament durant aquests últims dies”.

El rei Joan Carles, amb l'empresari Josep Cusí i la seva dona, Inés Muiños, a Palma el 2010.
El rei Joan Carles, amb l'empresari Josep Cusí i la seva dona, Inés Muiños, a Palma el 2010.EMP/UCH / ©GTRESONLINE

Va ser la venda d'un dels Bribons el que va provocar l'únic incident públic que es coneix de Cusí. Va succeir el 1984, durant una festa de la Sardinia Cup, regata que se celebra a Sardenya. Segons van informar els mitjans, Cusí va agredir el periodista de La Vanguardia Miguel Ángel Roselló. El periodista, que va haver de ser atès a l'hospital, havia publicat el preu de venda d'un dels seus velers, la qual cosa va molestar l'armador del rei. “Cusí, en presència de 80 o 90 persones, es va llançar sobre l'informador i, sense dir res, el va fer caure amb un parell de cops de puny i un cop a terra li va clavar diverses puntades de peu”, deia la nota informativa publicada a EL PAÍS. L'agressió no va impedir que, nou anys més tard, Roselló entrevistés Cusí i revelés la raó de batejar els vaixells del Rei amb el nom de Bribón: “Per competir s’ha de ser sagaç, agressiu i també una mica murri”.

Joan Carles i Cusí es van conèixer a principis de la dècada dels setanta durant una cacera organitzada per a Francisco Franco. Cusí, olímpic de tret als Jocs de Mèxic de 1968, va ser durant 12 anys instructor de tir i company de caça del dictador. Qui llavors era príncep i Cusí van congeniar ràpidament: l’armador, a més d'enginyer de carrera i as de l'escopeta, era waterpolista i nedador de competició. També formava part del més granat de l'alta burgesia barcelonina –el seu pare va fundar un important fabricant de condensadors per a motors– i actualment és membre destacat d'entitats com el Reial Club Nàutic de Barcelona i la Penya Actual, grup de socis del Cercle del Liceu que compta amb l'empresariat català més il·lustre.

La confiança que fa una relació que es remunta al 1972 també ha permès a Cusí ser franc amb el rei emèrit. La periodista Pilar Urbano, al seu llibre Genio y Figura, assegura que l'amistat entre ells ha passat per “algun mal moment quan el rei Joan Carles pretenia assistir a alguna de les reunions acompanyat de Corina Sayn-Wittgenstein”. El Rei i qui va ser la seva entranyable amiga estan sent investigats per la justícia suïssa per presumpte blanqueig de capitals i evasió fiscal. Cusí també va escriure un article el 2012 a La Vanguardia en el qual explicava que tant ell com el Rei coincidien que el safari de caça a Botswana, pel qual va haver de ser evacuat després de trencar-se el maluc, “no va ser una decisió encertada”. En aquell escrit, l'amic de Joan Carles I afirmava que “són temps en què cal evitar les ensopegades, a les escales d'un bungalou i en la vida pública”. L'amistat va per davant de tot i la prova, segons ha confessat Cusí, és el lloro que té la seva dona, ensinistrat per donar la benvinguda als seus convidats amb un “Viva España” i un “Viva los bribones”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_