Un nou contracte social a les ciutats
"No podíem admetre que una ciutat que es vol innovadora admeti en el seu si duríssims processos de precarització laboral"
La irrupció de noves candidatures en l’àmbit municipal seria impensable sense la gestió neoliberal de la crisi política i econòmica gestada en els últims anys. En llocs com Barcelona, aquesta crisi ha donat lloc a un augment creixent de les desigualtats. I ha posat en perill un dels béns més preuats de la ciutat: el seu elevat nivell de cohesió i la seva capacitat d’innovació.
Aquesta realitat ha obligat el nou municipalisme a moure fitxa. A utilitzar totes les seves competències i capacitats per transformar les formes de produir i distribuir riquesa a la ciutat. Per a això, hem començat per revisar molts errors que han conduït a la situació actual.
No podíem permetre, per exemple, que les petites i mitjanes empreses, que representen el 98% del teixit productiu, fossin permanentment relegades en contra d’un grapat de grans corporacions, algunes mancades de tot compromís social i ambiental. Tampoc podíem admetre que una ciutat que es vol innovadora admeti en el seu si duríssims processos de precarització laboral, amb milers de treballadores i treballadors en condicions de vulnerabilitat i explotació. O que toleri fenòmens inacceptables de corrupció, com els derivats de les famoses comissions del 3% o del 5% en les licitacions públiques.
Per revertir aquestes tendències, hem hagut de plantar cara a les polítiques d’austeritat i de retallades plantejades pel PP i per la troica. I hem obert debats impensables fa uns anys.
Un d’ells és el de la municipalització, això és, el rescat de certs serveis essencials innecessàriament privatitzats. En el context actual, no es tracta d’una sortida màgica ni senzilla en termes jurídics. Però pot ser una manera més eficaç de tutelar béns comuns com l’aigua, l’energia, o les dades digitals.
També estem escometent canvis profunds en matèria de contractació pública. A Barcelona, aquesta activitat mou més de 590 milions d’euros cada any. L’estem reorientant de manera clara. En un any hem decidit, per exemple, que no contractarem amb empreses que operin il·legalment en paradisos fiscals. O que limitarem la suma de les contractacions directes, realitzades sense concurrència pública. O que pagarem directament els subcontractistes en cas de morositat del contractista principal.
Totes aquestes mesures són fonamentals per guanyar en transparència i conjurar nous casos de corrupció. Però també per transformar l’economia i per aconseguir que les pimes o les cooperatives guanyin espai en un entorn massa monopolitzat per algunes corporacions transnacionals o per les grans empreses de l’IBEX 35.
Igualment, estem incorporant en els plecs de contractació clàusules que evitin la precarització laboral i que assegurin salaris decents, superiors fins i tot als establerts en els convenis laborals. Però no només això: també plantegem premiar les empreses que afavoreixin la conciliació de la vida laboral i familiar i les tasques de cura, que impulsin l’economia social i solidària, que incorporin el comerç just, que protegeixin l’ambient o que garanteixin la igualtat de gènere.
Tot això ens ajudarà a desenvolupar un segell de qualitat per a les empreses que vulguin invertir a la ciutat i que observin aquests estàndards. Un segell que cobrarà força en la mesura en què una nova aliança d’actors econòmics i socials els faci seus i ens ajudi a millorar-los.
L’economia de casino, obsessionada pel benefici a curt termini i a qualsevol preu, ens ha sortit massa cara. És hora d’impulsar, de manera participativa, un nou contracte social, ambiental, per la igualtat de gènere, que beneficiï tothom i no la minoria privilegiada de sempre.
El nou municipalisme s’està convertint en punta de llança d’aquesta proposta. Que pot i ha d’expandir-se a altres escales, estatals i europees. Construir una nova economia, pensada pel bé comú, no només és una qüestió de justícia sinó també d’eficiència. No podem persistir en els cecs errors del passat. Només fa falta atrevir-nos, aixecar la mirada i confiar en el millor de nosaltres mateixos.
Gerardo Pisarello és primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
